silvestrecatapulta

El projecte silvestrecatapulta té un parell de temazos melodramàtics, sentit de l’espectacle, i el seu so està en constant escapada: flirteja a parts iguals amb l’elegància i el desordre, passant ràpidament d’allò pretenciós a allò naïf, d’allò cruu a allò elaborat, del synthpop al garage, de l’òpera al concert de noise.

Darrere, s’hi amaga en Miquel Aguiló Arbona, artista mallorquí de 29 anys resident a Barcelona, que el 2025 ha publicat el seu primer LP “Estic tartar”, on es recullen cançons escrites entre el març de 2020 i la tardor de 2023. Parla de desamor, desig, apatia i depressió des d’un lloc desafectat, sarcàstic i tragicòmic.

No s’obsessiona gaire amb allò de l’originalitat, les seves composicions parteixen de la cita, fent referencia constantment a allò que l’inspira i obsessiona, ja sigui el synthpop melós d’Air, les guitarres de The Kills, o la melancolia de Belle and Sebastian, però també videojocs com l’Age of Empires II, la música coral de Henry Purcell, el pop sentimental d’Amaia Romero. Una família desestructurada però miraculosament funcional.