MONÓLOGO PARA DOS

Un actor entrevista la seva imatge (projectada en una pantalla a tamany real) a la recerca de «la veritat» sobre ell mateix. Al final, l’únic que troba és un buit que no sap com explicar. És un diàleg entre el presencial i el virtual, el teatre i l’audiovisual, el que és real i el que no. Més enllà de donar respostes, genera preguntes i treu a la llum les contradiccions d’un univers molt individual, amb un toc d’humor.