Monòleg de Carlota Gurt: Una aniquilació fallida

Una aniquilació fallida (la libido, la història i jo) és un monòleg de 60 minuts escrit i interpretat per Carlota Gurt que s’endinsa, amb lucidesa i ironia, en un tema històricament silenciat: la libido femenina. A través d’un fil narratiu que combina experiència personal, reflexió acadèmica i humor esmolat, l’autora explora els relats que han construït el desig de les dones al llarg del temps. El muntatge alterna el to conferenciat amb el dramàtic i l'íntim, i el resultat és una peça insolent i intel·ligent que desmunta mites, qüestiona moralismes arrelats i reivindica la complexitat del desig femení amb rigor, humor i una mirada profundament contemporània.

SINOPSI: Alguna cosa en el discurs sobre la libido femenina no encaixa. Al llarg de la història, hi ha hagut dos grans relats irreconciliables sobre el desig femení; un diu que les dones són bèsties sexualment insaciables; l’altre, en canvi, el del figaflorisme, ens vol convèncer que el desig femení és dèbil o fins i tot inexistent. ¿Què hi ha de deliri i què hi ha de veritat? Carlota Gurt es proposa investigar-ho en una aproximació rigorosa, però també insolent, personal i divertida, per esbossar una teoria sobre la realitat i els mites al voltant de la libido femenina. Per fer-ho se servirà de de tota mena de materials, des de fragments d’autors clàssics fins a la Bíblia o el darwinisme, des d’estudis científics (i no tan científics) fins a vivències de primera mà, en aquest monòleg conferenciat inclassificable en el que tot hi cap: frustracions personals, projeccions literàries masculines, periodistes culturals, Maria Bonaparte i Mahoma, Freud i bicicletes, Safo, inquisidors dominics i pastilles anticonceptives.